divendres, 9 de juliol del 2010

Biografies (VI): Niccolò Paganini


Niccolò Paganini va néixer a Ginebra el 27 d'octubre de 1782 i passa per ser un dels millors violinistes de tots els temps. La seva aportació a la tècnica del violí va ser fonamental pel desenvolupament modern d'aquest instrument. I tanmateix, també va destacar per la seva faceta de compositor.
Niccolò Paganini era el tercer de sis germans, i com tots els grans genis de la música, ja des de ben petit tocava el violí amb perfecció. El seu primer professor de música de seguida va adonar-se del talent del jove Paganini, de manera que el va dirigir a qui havia estat el seu propi professor. La precocitat del nen era tan conspícua que aquest fet va repetir-se fins a quatre vegades en pocs anys.
Als 31 anys ja era un prestigiós solista conegut arreu d'Europa. La seva aparença irradiava una aurèola de misteri: era alt i prim, la qual cosa li conferia un aspecte fràgil i desvalgut. Tanmateix, aquest fet entrava en flagrant contradicció amb l'energia que desplegava quan tocava el violí i amb el seu nas prim i aguilenc, les seves patilles llargues i hirsutes i els cabells llargs, que hom considerava d'inspiració luciferina. De fet, el seu aspecte físic i el seu domini impossible de l'instrument impactava tant al públic que durant molts anys va córrer la llegenda que havia fet un pacte amb el diable. A més, les llarguíssimes hores d'assaig que diariament dedicava al violí li van provocar l'aparició d'una gepa ja des de ben jove, la qual cosa només feia que ampliar la veracitat de la brama. El seu domini sobre l'instrument era tan absolut, que podia tocar qualsevol concert amb només una corda del seu violí!
Avui en dia, hom creu que Niccolò Paganini patia la síndrome de Marfan, una malaltia d'origen genètic que provoca el desenvolupament anormal de les extremitats. De fet, és de les poques síndromes que no afecten el desenvolupament intel·lectual dels afectats. Sens dubte, el fet de tenir unes extremitats superiors anormalment llargues hauria afavorit al músic.
La seva fama li va fer guanyar molts diners, amb els quals es va poder permetre el luxe de posseïr quatre violins de la casa Stradivarius. Tanmateix, també li va permetre portar una vida desenfrenada: s'alcoholitzava amb massa freqüència i va contraure la sífilis. Un càncer de laringe li va causar la mort a Niça el 27 de maig de 1840.