Un oblit de proporcions històriques

El 7 d’abril de 1453 l’Imperi Otomà inicia el setge de Constantinoble, capital del decadent Imperi Romà d’Orient i actual Istambul. Però la conquesta d’aquesta ciutat mil·lenària no serà una tasca fàcil. Malgrat que Mehmet II disposa de la millor artilleria que s’havia vist mai a la història, Constantinoble compta amb unes muralles formidables. Cada nit, els bizantins reparen els danys que l’artilleria otomana els ha infligit. El setge per mar també és molt complicat perquè el Corn d’Or, l’entrada natural del mar a ciutat, està molt ben defensat. Però com que si Mahoma no va a al muntanya, la muntanya va a Mahoma, la marina otomana és traslladada per terra i d’amagat dels bizantins al Corn d’Or. Aquesta brillant acció, que encara avui dia s’ensenya a les escoles navals de mig món, suposa un bon maldecap per Bizanci, ja que ara Mehmet II pot atacar en dos fronts. De fet, des d’aquell moment els soldats otomans penetren a les muralles molt més fàcilment, encara que tenen moltes dificultats per passar el fossar. Una altra tècnica que els turcs fan servir per doblegar la defensa romana són els túnels. Però cavar túnels per burlar les muralles acaba ràpidament amb la destrucció amb foc o aigua d’aquestes construccions.
Així doncs, la situació pels assetjats és cada cop més difícil a causa del cansament i la moral baixa, però mantenir 100.000 soldats tampoc és barat per la butxaca del soldà. En aquest punt, Mehmed II ofereix una capitulació de la ciutat sense violència al Cèsar Constantí XI a canvi de diners. Tanmateix, el Cèsar es veu obligat a refusar-la perquè la ciutat està en la més absoluta bancarrota. El 28 de maig és l’últim dia de pau entre otomans i bizantins gràcies a la petita treva decretada per intentar tancar la capitulació. Els musulmans el passen preparant l’assalt definitiu a la ciutat, mentre que els cristians omplen la catedral de Santa Sofia per invocar l’única ajuda que els queda, la divina. Així doncs, la matinada del 29 de maig de 1453 cent-mil soldats turcs inicien l’assalt de Constantinoble però malgrat l’esforç, els bizantins contenen l’enemic. Tanmateix, algun bizantí ha comès un oblit que tindrà conseqüències històriques molt transcendents: una petita porta de la muralla, l’anomenada Kerkaporta, ha quedat oberta. Així doncs, en poques hores Constantinobla és fàcilment conquerida i saquejada per culpa d’un oblit majúscul.

També cal destacar les coincidències que sovint depara la història: mil anys després del saqueig de Roma per part dels Vàndals, cau la citat de Constantinobla i amb ella l’últim vestigi de l’Imperi Romà. Les conseqüències històriques de la caiguda de Constantinobla són el final de l’Edat Mitjana i l’inici del Renaixement. Així mateix, la descoberta d’Amèrica també es pot considerar una conseqüència de la caiguda de la ciutat, ja que les rutes comercials amb Orient queden del tot tallades i cal buscar una alternativa al comerç.