divendres, 1 d’agost del 2008

Pateix alopècia capil•lar Radovan Karadzic?


A ningú que miri la foto se li escapa que la resposta correcta és NO, EN ABSOLUT. A no ser que hom no sàpiga que l’alopècia és l’absència de pèl o de cabells a les regions que normalment en tenen. És més, sóm molts els que signaríem ara mateix tenir la tofa de cabells que té aquest assassí d’estat al fer els 63 (molt em temo que alguns tindrem el cap més pelat que el cul d’un mandril molt abans). Però deixant les qüestions estètiques a banda, l’entrada d’avui és per denunciar el maltractament que rep el català des dels propis mitjans de comunicació catalans. Sovint ens queixem que des d’Españññña se’ns ataca, però també és de justícia denunciar que massa sovint sóm nosaltres mateixos qui ens estimem ben poc la nostra llengua i la nostra cultura.

I és que recentment, aquest genocida va ser portat davant del Tribunal Penal Internacional de la Haia (on per cert i de pas sigui dit, només hi van a parar tots aquells desgraciats que no són amiguets dels EUA; sinó, Sharon, Kissinger, etc. ja faria dies que escalfarien banqueta). En la notícia que va oferir el TN Vespre es va destacar el canvi estètic que ha patit Karadzic després de ser detingut i que suposadament l’ha mantingut en l’anonimat durant 12 anys. Però en lloc de dir que s’havia tallat els cabells, Raquel Sans, presentadora del noticiari va dir que s’havia tallat el cabell. I la cosa es va tornar a repetir quan va entrar el vídeo de la notícia. És que Radovan Karadzic només tenia un cabell al cap? Tenir un sol cabell al cap és estar calb, oi? I ja hem quedat que el senyor Karadzic dista molt de ser calb. És que el corrector lingüístic de guàrdia de TV3 estava de vacances? Si va sentir la notícia deu tenir els pèls de punta! O s'hauria de dir el cabell de punta? En fi, si ni tan sols els mitjans de comunicació catalans parlen bé la pròpia llengua, com volem que els polítics (Joan Saura per exemple, per no parlar d'en Montilla...) i la gent del carrer la parlin bé? Això sí, com a mínim s'ha aconseguit que tota la societat catalana llenci les cartes a la bústia (alguns les tiren, però dir-ho bé ja seria massa!) i regui el jardí amb la mànega. Qui no es consola és perquè no vol!