País de merda: sí o no?

Però si deixen casar els homosexuals i tot! Però si tenen el percentatge més elevat de dones àrabs alfabetitzades (es veu que les deixen anar a l’escola i tot!)! Però si han tingut una dona de primera ministra! Però si un musulmà és el Ministre de Cultura i un altre és jutge del tribunal suprem! Quines proeses per un país que es defineix com a democràtic!

Mireu això i agafeu el mocador per eixugar-vos les llàgrimes de l’emoció, especialment amb l’actuació d’en David Navarro (Clooney tremola, estas acabat!):

http://www.paisdemierda.org/

Què us ha semblat? Hom podria pensar que fer assassinats selectius (ells ho anomenen així) sense detenir l’interessat ni fer-li un judici tirant míssils des d’helicòpters que valen 20 milions de dòlars i destrossar totes les cases del veïnat i matant innocents no és precisament gaire democràtic, oi? Potser entrar durant 10 dies del 2002 a una ciutat palestina de 35.000 habitants (parlo de Jenin) i començar a matar a tots aquells que són sospitosos de terrorisme sense jutjar ningú ni deixar entrar els mitjans de comunicació ni la ONU pot semblar poc democràtic, oi? Arrasar el país veí (parlo del Líban) durant l’estiu perquè hi ha uns terroristes (no pas l’estat veí) que han segrestat dos soldats del teu exèrcit, deixant en ridícul a Steven Spielberg i la seva pel·lícula Salvar al Soldado Ryan, tampoc sembla gaire democràtic, oi?

Doncs bé, que sapigueu que si penseu això és perquè esteu mal informats. Gràcies per obrir-nos els ulls!

Postdata: Tanmateix, si després de veure el seu país de merda continueu pensant que Israel és un país poc democràtic i dirigit per una colla d’assassins amb amics molt poderosos, és perquè sou antisemites. I si ho dieu en veu alta, amics de Hitler!