El Parlament de Catalunya va aprovar ahir la Llei contra la Violència Masclista. A priori, hom podria pensar que la Llei només va encaminada a perseguir aquells homes (perquè només s’aplica als homes) que maltracten físicament i psicològicament les seves parelles, objectiu molt lloable i que cal recolzar. Però sembla ser que els objectius van més enllà.
Però abans de res, potser convindria saber de què parlem, oi?
Buscant l’adjectiu “masclista” al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana hom obté el següent:
IEC: Que és partidari del masclisme.
GREC: Relatiu o pertanyent al masclisme o als masclistes.
Vistes ambdues entrades, el pas següent és buscar el significat exacte de la paraula masclisme, i els resultats són els següents:
IEC: Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.
GREC: Actitud que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones.
A fi d’aportar més informació sobre la Llei, el comunicat de premsa explicatiu que la Generalitat de Catalunya ha fet de la mateixa (encara trigarà unes quantes setmanes a ser publicada al DOGC) ens rebel·la el següent:
“Segons la Llei, per violència masclista s’entén aquella que s’exerceix contra les dones en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, té com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat.”
“També especifica [la Llei] els àmbits en què es pot produir: de la parella, familiar, laboral, o en l'àmbit social o comunitari (agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina o risc de patir-la, matrimonis forçats, violència derivada dels conflictes armats, violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones).”
De la denominació de la Llei i d’aquests dos últims paràgrafs, se’n desprenen conseqüències que són molt paradoxals i que sembla que trenquen els principi que tothom (sigui home o dona) és igual davant la Llei:
1.- La Llei només preveu aquella violència que va dirigida d’un home cap a una dona, i en teoria, sempre que l’home s’aprofiti d’una situació de superioritat sobre la dona. Per tant, si la violència, que recordem que no només pot ser física, sinó també econòmica o psicològica, l’aplica una dona sobre un home, aquesta Llei no és susceptible d’aplicació sobre aquesta fèmina.
Hom podria suposar que els juristes i polítics que han participat en l’elaboració de la Llei no conceben que una dona pugui agredir física, psicològica o econòmicament un home, i suposen que les dones són tan inútils que no poden trobar-se en una posició de superioritat respecte un home. Això pot ésser considerat violència masclista o és senzillament misogínia?
2.- Que la Llei obviï els eventuals casos de violència d’una dona cap a un home ja és lamentable, però si tenim en compte que avui en dia en la nostra societat les parelles homosexuals són afortunadament una cosa absolutament normal, què passarà el dia que un homosexual apliqui la violència masclista a la seva parella, també home? En principi no se’ls aplicarà aquesta Llei, perquè qui rep la violència no és cap dona. Només serà un cas més d’un home que li ha trencat la cara a un altre home. O potser aleshores caldrà aprovar la Llei contra la violència masclista homosexual?
Més complex de dilucidar sembla el cas de violència aplicada per una lesbiana sobre la seva parella, també dona, ja que aquí qui aplica la violència, es trobi en situació de superioritat o no, no és cap home. Davant aquesta eventualitat, serà un mer cas d’una dona que li fot una cara de mans a una altra dona?
3.- Però encara més sorprenent és que la Llei també contempli com a violència masclista coses com agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina o risc de patir-la, matrimonis forçats, violència derivada dels conflictes armats, violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones. L’esperpent màxim es pot donar quan una dona practiqui l’ablació de clítoris. Serà violència masclista? Serà violència masclista practicada per una dona? Aleshores estarem parlant d’una dona masclista? Se li aplicarà la Llei per ser masclista, o en quedarà exempta per ser de sexe femení?
Deixant de banda aquest anàlisi (que ineludiblement té un punt de provocació i cinisme), hom té la sensació que aprovar una Llei contra la violència masclista és una cosa que ven i que no costa gaire, perquè qualsevol persona amb dos dits de front està d’acord amb els principis que la promouen. Però caldria demanar més rigor a la Cambra Legislativa del nostre país alhora de redactar un text que sembla que només estigmatitza i persegueix els ciutadans de sexe masculí (la qual cosa és absolutament anticonstitucional) i no contempla realitats socials actuals més complexes ni la possibilitat que les dones siguin una font de violència com els homes. Perquè és cert que no són massa de donar cops de puny, però poden negar-se a pagar la pensió de manutenció del seu fill igual que un home.
Però abans de res, potser convindria saber de què parlem, oi?
Buscant l’adjectiu “masclista” al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana hom obté el següent:
IEC: Que és partidari del masclisme.
GREC: Relatiu o pertanyent al masclisme o als masclistes.
Vistes ambdues entrades, el pas següent és buscar el significat exacte de la paraula masclisme, i els resultats són els següents:
IEC: Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.
GREC: Actitud que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones.
A fi d’aportar més informació sobre la Llei, el comunicat de premsa explicatiu que la Generalitat de Catalunya ha fet de la mateixa (encara trigarà unes quantes setmanes a ser publicada al DOGC) ens rebel·la el següent:
“Segons la Llei, per violència masclista s’entén aquella que s’exerceix contra les dones en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, té com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat.”
“També especifica [la Llei] els àmbits en què es pot produir: de la parella, familiar, laboral, o en l'àmbit social o comunitari (agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina o risc de patir-la, matrimonis forçats, violència derivada dels conflictes armats, violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones).”
De la denominació de la Llei i d’aquests dos últims paràgrafs, se’n desprenen conseqüències que són molt paradoxals i que sembla que trenquen els principi que tothom (sigui home o dona) és igual davant la Llei:
1.- La Llei només preveu aquella violència que va dirigida d’un home cap a una dona, i en teoria, sempre que l’home s’aprofiti d’una situació de superioritat sobre la dona. Per tant, si la violència, que recordem que no només pot ser física, sinó també econòmica o psicològica, l’aplica una dona sobre un home, aquesta Llei no és susceptible d’aplicació sobre aquesta fèmina.
Hom podria suposar que els juristes i polítics que han participat en l’elaboració de la Llei no conceben que una dona pugui agredir física, psicològica o econòmicament un home, i suposen que les dones són tan inútils que no poden trobar-se en una posició de superioritat respecte un home. Això pot ésser considerat violència masclista o és senzillament misogínia?
2.- Que la Llei obviï els eventuals casos de violència d’una dona cap a un home ja és lamentable, però si tenim en compte que avui en dia en la nostra societat les parelles homosexuals són afortunadament una cosa absolutament normal, què passarà el dia que un homosexual apliqui la violència masclista a la seva parella, també home? En principi no se’ls aplicarà aquesta Llei, perquè qui rep la violència no és cap dona. Només serà un cas més d’un home que li ha trencat la cara a un altre home. O potser aleshores caldrà aprovar la Llei contra la violència masclista homosexual?
Més complex de dilucidar sembla el cas de violència aplicada per una lesbiana sobre la seva parella, també dona, ja que aquí qui aplica la violència, es trobi en situació de superioritat o no, no és cap home. Davant aquesta eventualitat, serà un mer cas d’una dona que li fot una cara de mans a una altra dona?
3.- Però encara més sorprenent és que la Llei també contempli com a violència masclista coses com agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina o risc de patir-la, matrimonis forçats, violència derivada dels conflictes armats, violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones. L’esperpent màxim es pot donar quan una dona practiqui l’ablació de clítoris. Serà violència masclista? Serà violència masclista practicada per una dona? Aleshores estarem parlant d’una dona masclista? Se li aplicarà la Llei per ser masclista, o en quedarà exempta per ser de sexe femení?
Deixant de banda aquest anàlisi (que ineludiblement té un punt de provocació i cinisme), hom té la sensació que aprovar una Llei contra la violència masclista és una cosa que ven i que no costa gaire, perquè qualsevol persona amb dos dits de front està d’acord amb els principis que la promouen. Però caldria demanar més rigor a la Cambra Legislativa del nostre país alhora de redactar un text que sembla que només estigmatitza i persegueix els ciutadans de sexe masculí (la qual cosa és absolutament anticonstitucional) i no contempla realitats socials actuals més complexes ni la possibilitat que les dones siguin una font de violència com els homes. Perquè és cert que no són massa de donar cops de puny, però poden negar-se a pagar la pensió de manutenció del seu fill igual que un home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada