Pitch and Putt

He de confessar que fins fa un moment ni tan sols sabia com es jugava a aquest esport. De fet, pel que havia sentit, m’imaginava que havia de ser una cosa similar al golf o al criquet. Tanmateix, m’ha cridat l’atenció que tot i tenir una Selecció Catalana d’aquest esport reconeguda internacionalment, el nom que se li dóna no s’hagi traduït de l’anglès. A causa dels meus exigus coneixements de la llengua anglesa i per pura curiositat, he buscat al diccionari la paraula “pitch” i la paraula “putt”, i quina ha estat la meva sorpresa al descobrir una entrada que deia minigolf. Doncs sí, resulta que una de les poques Seleccions Catalanes reconegudes per competir internacionalment és la de “pitch and putt” o minigolf, com es prefereixi. Suposo que això ens infla d’orgull a tots com a catalans.
Ja haureu sentit que darrerament, el Consejo Superior de Deportes, sí, sí, el mateix que va provocar tot l’embolic d’amenaces i pressions perquè la Federació Catalana d’Hoquei no fos finalment reconeguda internacionalment i per la qual cosa tots els catalans van sortir al carrer estripant-se la camisa i clamant venjança al cel, ha tornat a la càrrega. Aquest cop però, sembla que ho tenen força més difícil. No entraré en el rerefons polític actual del tema, primera perquè em cansa i segona perquè em sembla que un bon franquista com Josep Pla ho va explicar d’una manera diàfana i eloqüent quan va dir que no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Tanmateix, em crida molt l’atenció que als senyors del Ministerio de Educación y Ciencia els cogui tant que una vulgar regió de la seva estimada Españññññññña hi hagi una federació reconeguda internacionalment, encara que aquesta només es dediqui a protegir els interessos dels seus federats, que alhora es dediquen a picar una piloteta de plàstic amb una barra metàl·lica (preferentment de titani per anar a l'última moda) per, en últim terme, aconseguir que l’esfèrica entri en un forat. Suposo que deu ser per allò de “España, antes roja que rota”, que dit per un cabdill feixista i mediocre amb veu d’haver-se enganxat permanentment els testicles amb la porta d’un automòbil, és certament revelador.
Per tant, en la meva opinió, això constitueix una prova més que desacredita la corrent de pensament favorable dins de Catalunya a fer pedagogia sobre el nostre país a la resta d’Espanya. Quina pedagogia s’ha d’anar a fer a una gent, suposadament intel·ligent en virtut del càrrec que ocupen (cal saber que el Secretari General, Jaume Lissavetzky, és doctor en química i va exercir de professor a la Universitat d’Alacalá de Henares) que destinen tants esforços i pressions a fer que Españññññña sigui de veres, “una, grande y libre”? Senyors, no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar!