BIOGRAFIES (II): Edward Whymper

Edward Whymper va néixer el dia 24 d’abril de 1840 a Londres. Fill d’un artista, des de ben petit va ser format per ser un excel·lent gravador de fusta. L’any 1860 va rebre l’encàrrec de viatjar al cor dels Alps per gravar imatges de muntanyes, molt apreciats a l’Anglaterra victoriana. Un dels objectius del viatge era pujar el Mont Pelvoux, que a l’època es creia el cim més alt del Delfinat i de tota França, ja que l’alta Savoia, regió on es troba el Mont Blanc, encara no estava annexionada a França. Aquell viatge, que fou el primer contacte de Whymper amb muntanyes importants, el marcà profundament i fou l’inici de la seva carrera d’alpinista i explorador. L’any 1861 aconseguí pujar el Mont Pelvoux (3.946 m) i des del seu cim s’adonà que hi havia un cim més alt a l’altra banda de la vall anomenat La Barre des Écrins (4.102 m), al qual faria la primera ascensió l’any 1865. A més d’aquestes ascensions a la zona més meridional dels Alps, va fer altres primeres ascensions a muntanyes importants com l’Aiguille d’Argentière (3.901 m), l’Aiguille Verte (4.122 m), les Grandes Jorasses (4.165 m) o el Mont Dolent (3.820 m) entre els anys 1861 a 1865. Malgrat totes aquestes primeres ascensions, algunes de dificultat remarcable per l’època, Whymper passà a la història de l’alpinisme per ser el vencedor de la muntanya més famosa dels Alps i de la Terra, el Matterhorn o Cervino.

Després de sis intents per la banda italiana de la muntanya, Whymper es trobava a principis de juliol de 1865 a l’hotel Monte Rosa de Zermatt, a Suïssa, per intentar vèncer la muntanya per l’aresta est, aparentment infranquejable. Havia arribat a un acord econòmic amb l’italià Jean-Antoine Carrel, un guia extraordinari amb qui Whymper ja havia intentat pujar la muntanya en dues ocasions anteriors, però l’italià tenia en ment pujar-la pel seu compte i per la banda italiana, una mostra de l’onada de nacionalisme que vivia l’Europa de l’època. Quan Whymper ho va saber, va contractar els serveis del guia francès Michel Croz i juntament amb cinc homes més es va llançar a la conquesta de la muntanya. Tot i dur dos dies de retard respecte la cordada de Carrel, la cordada de Whymper va fer cim el dia 14 de juliol de 1865. Perquè Carrel veiés qui havia vençut, Whymper llença pedres des del cim perquè la cordada italiana els veiés. Aquests, abatuts i a pocs metres sota el cim, van fer mitja volta per acabar completant l’ascensió tres dies més tard. Tanmateix, la baixada del cim va estar marcada per la tragèdia. El membre més jove de la cordada va relliscar i quatre dels set integrants de la cordada, entre els quals es comptava el guia Croz, es van precipitar per la cara nord cap a una mort segura. Els altres tres, d’entre els quals el propi Whymper, es van salvar perquè la corda es trencà. La notícia de l’ascensió donà la volta al món, però amb ella, també el relat de la tragèdia. Va haver-hi moltes insinuacions que Whymper havia tallat la corda (que encara es pot veure al museu alpí de Zermatt), i encara que fou declarat innocent, la tragèdia i les insinuacions el van afectar tan profundament que va dir que mai més tornaria a escalar cap muntanya dels Alps.

Però lluny de d’abandonar l’aventura que suposava l’exploració de nous territoris, l’any 1867 va formar part d’una expedició a Groenlàndia, que localitzà una important col·lecció de plantes fòssils que es guarden al British Museum. L’any 1880 va organitzar una nova expedició, a l’Ecuador en aquesta ocasió, a fi d’estudiar el mal d’alçada, i el guia en cap fou ni més ni menys que Jean-Antoine Carrel. Durant aquell any, feu dues ascensions al Chimborazo (6.267 m), la primera de les quals és considerada la primera ascensió a la muntanya més alta d’Ecuador, a més del Cotopaxi (5.848 m), i els seus estudis van servir per conèixer millor els efectes de l’alçada sobre el cos humà.
L’any 1901 va viatjar cap a zones desconegudes de les Rocalloses canadenques, lloc on també realitzà nombroses primeres ascensions.
Va morir el dia 16 de setembre de 1911 a Chamonix, on fou enterrat, després de rebutjar l’ajuda mèdica tot tancant amb pany la porta de l’habitació de l’hotel.

Una de les seves frases més recordades és: “Escaleu si voleu, però recordeu que el valor i la força no són res sense la prudència, i que un moment de negligència pot destruir la felicitat de tota una vida.”