divendres, 22 d’agost del 2008

Biografies (V): Armand Charlet


Nascut a Argentière l’any 1900, passa per ser el guia de muntanya de la vall de Chamonix més prominent de la primera meitat del segle XX. Charlet va centrar gairebé exclusivament la seva activitat alpinística (molt sovint en companyia dels seus clients) al Massís del Mont Blanc i és característica la seva boina, amb la qual apareix en gairebé totes les fotografies que se’n conserva. És recordat per la seva excel·lent tècnica en gel quan encara no s’havien inventat els grampons amb punta frontal ni els piolets amb la fulla corbada, coneguda amb el nom de tècnica Charlet, i pel fet d’obrir vies de dificultat en companyia dels seus clients. Segurament el cas més cèlebre és l’obertura de les agulles del Diable, aresta amb cinc agulles que porten al cim del Mont Blanc du Tacul, que va realitzar per primer cop en companyia dels clients americans Miriam O’Brien i el seu marit R.L.M. Underhill, l’any 1928. La primera hivernal a l’Aiguille de Bionnassay (1929), la primera a la cara nord de l’Aiguille du Plan (1929) o el corredor oest al Mont Dolent (1934) són altres exemples d’obertura de noves vies de dificultat de finals dels anys 20 i inici dels anys 30.


Armand Charlet també és conegut com l’homme de la Verte. Aquesta majestuosa muntanya contraposada a la cara nord de les Grandes Jorasses i al Mont Blanc, va ser pujada pel guia en més de 100 ocasions. Així mateix, també va ser l’escenari de l’obertura de 7 noves vies a aquest escarpat cim, entre les que destaquen l’aresta Sans Nom (1926), el corredor Couturier (1932), variant del corredor Cordier pel coll del Nant Blanc (1935) i sobretot la Charlet-Platonov (1936) a la paret Nant Blanc, una via encara temuda avui dia.

Tanmateix, Charlet mai no va poder inaugurar la cara nord de les Grandes Jorasses, verge fins l’any 1935, tot i els nombrosos intents que va fer a l’esperó Croz. És segurament l’única espina en la seva carrera. Es diu que en referència a aquesta imponent cara nord Charlet va dir: “això no és alpinisme, això és la guerra!”.

De l’any 1945 a l’any 1955 es fa càrrec de la direcció de la prestigiosa École National d’Ski et Alpinisme (ENSA) amb seu a Chamonix, i l’any 1949 apareix l’únic llibre que va escriure, Vocació alpina, un clàssic de la literatura de muntanya molt recomanable encara avui en dia, on Charlet narra la seva vida des dels seus inicis a la muntanya fins a l’obertura de l’Aresta del Diable. Armand Charlet va morir a Chamonix l’any 1975.