Adéu Fiti!

Costa d'admetre que la corda es va trencar per sempre el dia 29 de juny de 2008. Costa d'admetre que ja no anirem més a menjar un plat combinat i beure una clara de mig al bar Anna de Collbató després d'haver escalat amb més pena que glòria a Montserrat. Costa d'admetre que ja no farem apostes sobre qui dels dos havia vist més vegades "Sur le fil des 4.000". Costa d'admetre que mai més no ens burlarem l'un de l'altre sobre les aptituds alpinístiques de cada un. Costa d'admetre que mai més no podré preferir els croissants del "Laminero" a compartir amb tu qualsevol cresta pirinenca. Costa admetre que ja no Berhaulejarem més a prop d'un peu de via amb la teva minimàrfega. Costa d'admetre que ja no m'emprenyaré mai més amb tu per deixar-me tirat sense avisar a les 9 del matí a la cara sud de Montserrat mentre dormies la mona. Costa d'admetre que ja mai més no aniré amb el cul ben estret desitjant que no caiguis per no cremar-me la mà.
Costa molt d'admetre Fiti, encara que sigui la vida!