El país on es prohibeixen partits polítics

Doncs sí, com en els millors temps de Franco, Hitler, Stalin, Mussolini, Mao Zedong, i un llarg etcètera, i a pesar de ser un membre de ple dret de la Unió Europea, agrupació de països on amb molt bon criteri es rebutja l’incorporació d’estats com Sèrbia o Turquia, sospitosos de no ser massa democràtics, a Españññññña encara es continuen prohibint partits polítics i hi ha gent que va a la presó per les seves idees polítiques. Que vagi per endavant que no simpatitzo amb moltes de les idees que tenen la gent de Batasuna, ANV o el Partit Comunista de les Terres Basques (encara que sí amb el seu esperit de lluita i insubordinació tant magre històricament en els catalans), però em sembla que aquests partits reflecteixen una realitat social que existeix a Euskadi. Per tant, prohibir tot allò que pertanyi a l’esquerra abertzale no farà que aquesta deixi d’existir ni que disminueixi el nombre dels seus simpatitzants. Ja se que el problema és molt complex, però ja té collons que després del trencament de l’última treva d’ETA i el posterior trencament del diàleg entre la banda terrorista i l’Estat Españññññol, la postura d’aquest últim hagi canviat com un mitjó. Resulta que hem passat de sentir les paraules del Ministre de Justícia dient que no hi havia elements que fessin sospitar de la connexió d'ANV i PCTB amb la banda terrorista o Batasuna a veure com aquestes dues formacions no es poden presentar a les eleccions generals gràcies a un dictamen judicial propiciat per les proves que va presentar la pròpia Fiscalia de l’Estat. I tot això en un temps rècord de poc més de dos mesos. Qualsevol persona una mica maliciosa pensaria que hi ha una relació de causa efecte molt clara entre el trencament de la treva i la suspensió de les activitats d’aquests partits. Per no parlar de l’empresonament, SÍ EMPRESONAMENT de la suposada nova mesa nacional de l’il·legalitzat partit Batasuna.
En fi, suposo que aquesta és una prova més d’allò que Españññña i els seus ciutadans entenen per democràcia. Esperem que aquests anhels de prohibició política (això sí, sempre recolzats per decisions judicials absolutament independents i sense adscripció política de cap tipus) no vagin més enllà, perquè potser algun dia algú determinarà que tot allò que no s’ajusti a la idea d’Españññññña com a “unidad de destino en lo universal” és un perill per a l’Estat i cal que sigui il·legalitzat.