BIOGRAFIES (IV): Pablo Sarasate

Martín Melitón Pablo Sarasate y Navascués, conegut com Pablo Sarasate per raons evidents, va néixer a Pamplona el dia 10 de març de 1844. Tot i que molt més desconegut pel gran públic que Niccolò Paganini (1782-1840), passa per ser un virtuós del violí comparable a l’italià. Fill d’un músic militar, els seus pares de seguida van adonar-se de la precocitat del seu fill i van donar-li una educació musical a la seva alçada. Amb set anys va oferir el seu primer concert de violí a A Coruña. A Galícia inicia els seus estudis, però ràpidament la Contesa d’Esponz y Mina li paga una pensió perquè segueixi els seus estudis a Madrid. L’any 1956, amb només dotze anys, és enviat al Conservatori de París per tal d’ampliar els seus estudis gràcies a una beca que la Reina Isabel II li concedeix. Durant aquesta època mor la seva mare a Biarritz. L’any 1857 obté el Premi del Violí del Conservatori de Música de París, i dos anys més tard, quan Pablo té quinze anys, inicia la seva carrera de concertista, que el durà per tota Europa i Amèrica. Durant la seva vida va posseir dos violins Stradivarius, un dels quals li va ser regalat per la Reina Isabel II. Fou considerat un dels millor concertistes de la seva època.
Menys prolífic en la faceta de composició que Paganini, Sarasate es centra sobretot en compondre obres d’una dificultat tècnica molt alta, que ell mateix interpreta, i que tenen el folklore espanyol com a inspiració. Així, obres com Capricho Vasco, Fantasia sobre Carmen de Bizet, Zapateado, Habanera, etc. són encara avui dia sinònims de gran dificultat tècnica per a violí però també obres d’una bellesa innegable.
Pablo Sarasate va morir a Biarritz el dia 20 de setembre de 1908 a causa d’una angina de pit.