AVE

Com que dimarts havia de sortir del poble i anar a la capital del Regne per qüestions de feina, i a més havia d'anar-hi sol, doncs vaig optar per viatjar amb l'AVE. El trajecte escollit va ser Lleida - Madrid Puerta de Atocha. Les raons per les quals vaig escollir el tren i no l'avió són diverses. En primer lloc cada dia em cansen més els aeroports. Has d'estar-hi com a mínim una hora abans d'agafar el vol i els controls de seguretat són tan arbitraris i estúpids com la resignació dels usuaris. Per altra banda, un cop a Barajas cal agafar un taxi per arribar al centre de Madrid, un trajecte que dura uns vint minuts. De manera que en realitat, el temps que es triga anant amb tren o avió és molt similar. I la raó definitiva que fa decantar la balança per l'opció del ferrocarril és que si arribes al Prat després de les 17:30 t'has de menjar tota la cua per enllaçar amb l'A-2. Així és que a les 6:58 ja estava assegut en un banc de l'andana de l'estació de Lleida aguantant estoïcament la temperatura lleugerament sota zero i la densa boira de la capital del Segrià. La sortida del tren estava anunciada per les 7:12 però resulta que el convoi no va arribar fins passades les 7:30. Curiós, oi? Però haver d'aguantar el fred sense cap indicació sobre la magnitud del retard és fa més suportable si hom pensa que està a punt de viatjar amb la Alta Velocidad Española. Un cop dins, dels vagons sorprèn l'amplitud i comoditat dels seients. Perquè tot i viatjar amb classe turista, aquesta categoria res té a veure amb l'estretor dels avions. I també crida l'atenció el fet de no notar gairebé cap vibració tot i estar viatjant a 300 Km/h i de poder aixecar-se lliurement per anar a la cafeteria a prendre un tallat. Un cop arribats a Atocha, amb més de mitja hora de retard, un senyor de Renfe anava repartint un full amb les instruccions per fer la reclamació, doncs resulta que si el tren pateix un retard de més de 15 minuts et retornen el 50% de l'import del bitllet, però si el retard és superior als trenta minuts, t'abonen l'import sencer. D'aquest fet dedueixo que el retard del matí va ser una cosa anecdòtica. La tornda va desenvolupar-se seguint els horaris previstos.