La "grandeur" de Sarkozy

Tot i que faci poc que ocupa el càrrec de President de la República Francesa, aquest parisenc de família jueva d’origen hongarès per part de pare, es distingeix clarament per les seves posades en escena. Hàbil mestre en l’ús dels mitjans informatius, en pocs mesos ja ha protagonitzat diversos sainets. Tanmateix, el seu viatge llampec al Txad per fer visible que ell era l’artífex de l’alliberament de les quatre hostesses espanyoles i els tres periodistes francesos, amb escala a Madrid inclosa, és fins ara, la “performance” més reeixida de l’home més poderós de França. Com si del mateix pallasso Krusty dels Simpsons es tractés, diumenge passat es va plantar amb l’avió presidencial a la capital del país centreafricà, fins ara més conegut al món pel llac que dóna nom al país i que cada dia està més sec que no pas per cap altra cosa. Resulta que allà l’esperaven més soldats francesos que no pas militars i polítics africans, ja que Txad és una ex colònia francesa on aquest país encara hi té molta presència. També sembla clar que l’acord entre el president del Txad i de França d’alliberar tota aquesta gent ja estava pactat abans. Per tant, la presència del senyor Sarkozy a N’Djamena va ser merament una posada en escena perquè tot el món veiés que França té de nou un president digne de la nació de líders mundials com Napoleó, de Gaulle o Pompidou. El cert és que les pallassades innecessàries d’aquest senyor comencen a recordar els deliris de grandesa d’un altre cèlebre “pallasso Krusty” de la política europea: José María Aznar. Faria bé el senyor Sarkozy, al qual hom li suposa força menys mediocritat intel·lectual que al lamentable ex president espanyol, de fer les posades en escena justes i necessàries per no haver d’acabar fent conferències en una universitat americana tot parlant un anglès macarrònic.