Stefan Zweig (Esteve Branca, traduït literalment de l’alemany) fou un dels millors escriptors de la primera meitat del segle XX. Nascut a Viena el 21 de novembre de 1881, el seu pare era un pròsper fabricant tèxtil d’origen jueu i la seva mare era filla d’una família de banquers italians. Tot i l’origen del seu pare, la seva família mai va professar aquesta religió. Tanmateix, el fet de tenir avantpassats jueus va provocar el seu exili de la seva Àustria natal a principis de la tercera dècada del segle XX i l’any 1936 els seus llibres es van prohibir a l’Alemanya nazi. Tot i això, la seva vàlua en el terreny de la literatura era tant important que el mateix Richard Staruss es va negar a eliminar el seu nom del cartell de l’estrena de la seva òpera la dona tranquil·la de la qual Zweig era l’autor del llibret. Això provocà l’absència de Hitler a l’estrena a Dresde de l’obra i la posterior prohibició de representar-la.
Zweig tambe destaca per l’amistat que va travar amb les figures intel·lectuals europees més destacades de l’època, com ara Hugo von Hofmannstahl, Rainer Maria Silke, Romain Rolland, Gustav Mahler, Hermann Hesse, Thomas Mann, Albert Einstein, Max Reinhart, Auguste Rodin, Arturo Toscanini, etc. Totes aquestes amistats queden fidelment descrites en la seva autobiografia El món d’ahir.
Antibel·licista declarat, la seva postura contra el paper d’Àustria a la Gran Guerra el va abocar a un exili forçós a Suïssa. Després de l’Armistici de 1918 va poder establir-se a Salzburg, on es casà amb la seva primera esposa. Però l’esperit de revenja per la derrota i l’increment del nacionalsocialisme a Àustria, idees davant les quals sempre es va mostrar fermament en contra, van provocar de nou el seu exili l’any 1934, entre Londres i Paris. L’any 1938 es va separar de la seva primera esposa i l’any següent es casà de nou. L’any 1941 s’establí a Petrópolis, prop de Rio de Janeiro, on el 22 de febrer de 1942 es va suïcidar, juntament amb la seva dona, desesperat pel futur de la cultura europea davant el nazisme i la caiguda de Singapur a mans de l’Imperi japonès.
En el camp de la literatura, destaca per la seva faceta de novel·lista i escriptor de biografies, amb obres que retraten molt bé la complexitat psicològica dels personatges, especialment femenins. La seva obra Moments estel·lars de la humanitat és una obra que combina magistralment història, novel·la i literatura. Moltes de les seves obres han estat abastament adaptades al cinema i al teatre.
Zweig tambe destaca per l’amistat que va travar amb les figures intel·lectuals europees més destacades de l’època, com ara Hugo von Hofmannstahl, Rainer Maria Silke, Romain Rolland, Gustav Mahler, Hermann Hesse, Thomas Mann, Albert Einstein, Max Reinhart, Auguste Rodin, Arturo Toscanini, etc. Totes aquestes amistats queden fidelment descrites en la seva autobiografia El món d’ahir.
Antibel·licista declarat, la seva postura contra el paper d’Àustria a la Gran Guerra el va abocar a un exili forçós a Suïssa. Després de l’Armistici de 1918 va poder establir-se a Salzburg, on es casà amb la seva primera esposa. Però l’esperit de revenja per la derrota i l’increment del nacionalsocialisme a Àustria, idees davant les quals sempre es va mostrar fermament en contra, van provocar de nou el seu exili l’any 1934, entre Londres i Paris. L’any 1938 es va separar de la seva primera esposa i l’any següent es casà de nou. L’any 1941 s’establí a Petrópolis, prop de Rio de Janeiro, on el 22 de febrer de 1942 es va suïcidar, juntament amb la seva dona, desesperat pel futur de la cultura europea davant el nazisme i la caiguda de Singapur a mans de l’Imperi japonès.
En el camp de la literatura, destaca per la seva faceta de novel·lista i escriptor de biografies, amb obres que retraten molt bé la complexitat psicològica dels personatges, especialment femenins. La seva obra Moments estel·lars de la humanitat és una obra que combina magistralment història, novel·la i literatura. Moltes de les seves obres han estat abastament adaptades al cinema i al teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada