Emergència

El passat 11 d'agost, quan ja baixàvem caminant d'escalar una via a la cara oest d'una agulla característica anomenada la Prenyada, molt a prop de l'ermita de Sant Benet, a Montserrat, la Marta, la meva companya de cordada a la via es va precipitar uns 15 metres daltabaix d'un tallat bastant vertical. L'objectiu del relat no és entrar en detalls clínics, sinó relatar els fets i felicitar el servei d'emergències per la seva professionalitat i celeritat. Després de la confusió inicial, vam decidir trucar al número d'emergències, el 112. Després d'explicar allò que havia succeït, em van demanar algunes dades com el nom de la ferida, la localització el més fiable possible, etc. Després de passar-me amb un altra operadora, la noia que m'atenia a l'altra banda del telèfon em va demanar si tenia cobertura amb el mòbil (em sembla que si truques al 112 no en cal) i quan li vaig dir que sí em va dir que em trucarien de nou. Al cap de menys de deu minuts, el telèfon va sonar. Eren directament els rescatadors que em demanaven el màxim detall de la nostra ubicació i com anava vestit per identificar-me. Després de dir-li que duia un casc de color taronja viu i que no creia que tingués problema per identificar-me (estavem sols en aquella canal), em va contestar que trigarien uns deu minuts. I efectivament, al cap de deu minuts ja vam sentir la remor greu i profunda de l'helicòpter que s'apropava. En total, i des de la meva trucada havien trigat tan sols un xic més de vint minuts.

L'helicòpter va col·locar el patí esquerre sobre un tros de roca que sobresortia del dens alzinar i de dins en va baixar un membre dels GRAE (Grup de Recolzament i Actuacions Especials) dels Bombers. L'helicòpter es va enlairar de nou. Després de presentar-nos va cuitar a veure a la ferida i va demanar quelcom per ràdio a l'helicòpter. En un parell de minuts, l'aeronau va tornar a venir i repetint la mateixa operació, de dins en va sortir un altre Bomber. De nou l'helicòpter es va allunyar i entre tots dos van instal·lar un passamà de corda perquè pogués baixar la metgessa. Un cop realitzada la instal·lació, l'helicòpter, de nou avisat per ràdio, va tornar a aparèixer i va deixar la metgessa. Un cop a terra, aquesta es va dirigir de seguida cap a la Marta, que l'esperava en candeletes. Li va obrir una via al braç esquerre i li va injectar morfina per revertir l'intens dolor. Després li va immobilitzar la cama dreta, on tenia un tall profund, i tot seguit li va mirar la zona dorsal, que era on li feia més mal. Un cop fet tot això, va anunciar als dos Bombers que la posarien a la camilla de buit. Paral·lelament, un dels dos Bombers havia agafat la serra de mà i havia tallat un parell de boixos i una alzina (sort que estavem en un Parc Natural!) perquè l'issat amb la grua fos ben segur. Col·locar la Marta dins la camilla de buit va requerir l'esforç de les quatre persones que erem presents. Un cop fet, la vam moure uns cinc metres cap al lloc on s'havia creat la clariana. Després d'avisar per ràdio, l'helicòpter va venir de nou i va carregar la camilla que duia la Marta i un dels dos bombers. Un cop fet això, es va dirigir a l'hospital de Manresa on ja l'esperaven. Mentrestant, el bomber, que es deia Joan, i jo vam acabar de desinstal·lar el passamà i ens vam dirigir cap a l'ermita de Sant Benet. En Joan es va quedar allí, on l'helicòpter l'aniria a buscar un cop tornés de Manresa i jo em vaig dirigir cap al Monestir on hi havia el cotxe aparcat. En total, havien passat menys de dues hores des que l'helicòpter havia aparegut per primer cop. I el rescat s'havia hagut de fer en una zona prou difícil. Es cert que sovint el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya és criticat per algunes de les seves actuacions, especialment la dels Mossos d'Esquadra, però també és de justícia felicitar als implicats quan la feina es fa ben feta i amb una excel·lent professionalitat.