A principis de primavera vaig ser multat per circular per la carretera C-17 prop de la unió amb la C-25 (eix transversal) direcció Manresa a una velocitat de 130 Km/hora. En el punt on vaig cometre la infracció del Reglament General de Circulació, la carretera té tres carrils i la velocitat màxima a la qual es pot circular és 100 Km/hora. Jo no vaig veure res perquè la magnífica policia autonòmica de la qual gaudim des de fa pocs anys és experta en l’art de camuflar-se alhora d’instal·lar radars mòbils a les carreteres, essent palmàriament força menys efectiva alhora de reduir persones esquizofrèniques armades amb un pic, impedint que un detingut salti d’un cotxe patrulla en marxa, fotent mastegots i despullant noies russes a les comissaries o utilitzant una arma de dubtosa legalitat de forma fàl·lica anomenada kubotan. Sigui com sigui, pocs dies més tard vaig rebre la proposta de sanció glossada amb una magnífica foto de la part posterior del meu vehicle, i com que és inútil fer al·legacions en un cas tant clar a menys que es pretengui dilatar el moment de pagament de la multa, doncs vaig dirigir-me a una oficina de la Caixa (on sinó?) per tal d’expiar la punició econòmica que se’m havia imposat. Fins aquí, res que lamentablement no es pugui considerar com a normal. Ara bé, quina va ser la meva sorpresa quan al cap de pocs dies d’haver fet el pagament vaig rebre una carta signada pel senyor Xavier Almirall i García, que ocupa el càrrec de Responsable de l’Oficina del Pla Català de Seguretat Viària i que es dirigia a mi en els següents termes:
Benvolgut senyor,
Vàreu ser denunciat per una infracció del Reglament general de circulació per velocitat excessiva. Aquesta denúncia ja és una sanció ferma perquè ha finalitzat el procediment sancionador.
Com deveu saber, la velocitat constitueix un factor de risc destacat, no només perquè provoca accidents de trànsit, sinó també per les lesions que se’n deriven.
Una tercera part dels accidents de trànsit amb morts i ferits greus tenen com a causa principal directa la velocitat inadequada o excessiva. L’impacte de la velocitat és doble: primer perquè és causa de l’accidentalitat i segon perquè hi ha una relació directa entre la velocitat i la gravetat de l’accident. Tant és així que si es reduís la mitjana de velocitat en només 5 Km/hora, cada any es podrien salvar 190 vides a Catalunya.
És per això que el Servei Català de Trànsit treballa dia a dia per fomentar l’actitud prudent del conductor i per aconseguir la seva implicació responsable i personal per una mobilitat segura.
És per aquest motiu que us fem arribar aquest llibret en què expliquem, de nou, el risc que suposa circular a una velocitat excessiva, no només des d’un punt de vista individual sinó també pels danys que una circulació temerària pot ocasionar a tercers.
Us animem a llegir-lo i a reflexionar sobre el risc que sovint els ciutadans assumeixen, un perill, d’altra banda, que podem evitar i que és el responsable de danys irreparables i de massa vides trencades.
La nostra obligació, la vostra obligació i la de tota la societat és no permetre que això continuï, i no defallirem fins a aconseguir aturar aquest drama social.
Comptem amb la vostra col·laboració per aconseguir-ho.
Moltes gràcies
Xavier Almirall García
Responsable de l’Oficina del Pla Català de Seguretat Viària.
Segurament algú no pensarà igual, però a mi aquesta carta em va semblar excessiva. Puc estar d’acord amb reduir l’accidentalitat a través d’una reducció de la velocitat del vehicles, però allò que m’irrita és que aquesta gent no admeti cap culpa o error. Quantes carreteres en estat deplorable existeixen a Catalunya? Quantes incorporacions a calçades per on els cotxes circulen a més de 100 Km/hora tenen un carril d’incorporació irrisori, per no parlar de la manca absoluta d’il·luminació nocturna? Quantes vies en obres semblen una cursa d’obstacles amb deformacions i forats al ferm més pròpies de Burkina Faso que no pas d’un país suposadament europeu? Tanmateix, la resposta del conseller o consellera d’Interior de torn sempre sembla indicar que la culpa és del conductor que corre massa.
Per tot això em vaig dirigir al senyor que m’havia enviat la carta de la manera següent:
Benvolgut Senyor Amirall i García,
Desconec si el càrrec que vostè ostenta és polític o és un càrrec de la funció pública, però si li he de dir la veritat, espero de tot cor que no hagi hagut de superar unes oposicions per haver d’acabar signant cartes tant lamentables com la que he rebut. Si el càrrec que ostenta en l’actualitat és polític, llavors la cosa ja no em sembla tant greu, perquè em temo que deu haver hagut de demostrar els mateixos exigus coneixements que el Director del Servei Català del Trànsit per cobrar el sou a final de mes.
Deixant aquestes consideracions de banda, em dirigeixo a vostè fonamentalment per dues raons. La primera, és per pregar-li que es llegeixi allò que vostè firma i valori si realment creu que aquest escrit ple de moralisme vomitiu pot sacsejar alguna consciència o pel contrari, hom s’ho pot prendre com una riota a la cara per part del Servei Català del Trànsit. Espero que la genial idea de la carta no hagi sortit de la seva ment. I és que francament, ser denunciat per un radar mòbil amagat darrere un pont d’una via ràpida de tres carrils (sempre aquesta costum dels Mossos d’Esquadra d’anar d’amagatotis!) per anar a 130 quilòmetres per hora i per postres, rebre una carta amb to moralitzador sobre la velocitat i esquitxat d’un dramatisme que la humanitat no coneixia des de Sòfocles, es pot qualificar, com a mínim de delirant. Ja se que amb el codi de circulació a la mà, vostès tenen tota la raó del món, però almenys estalviï als ciutadans el to alliçonador i aquest petit llibret tant car com inútil. Potser des del seu confortable despatx de Via Laietana encara no se’n ha assabentat, però la gent fa temps que ha deixat de viure permanentment en la minoria d’edat i no té la necessitat de tutela constant per part de les institucions!
I en segon lloc, en la mesura del possible des del lloc i responsabilitat que ocupa, li voldria demanar que intenti reconduir aquest afany recaptador del Servei Català de Trànsit que tota la societat catalana percep de manera unànime (que ja és difícil fer que la societat catalana percebi alguna cosa de manera unànime!) i treballi més per la Seguretat Viària. I de passada, tampoc estaria malament que vostès fessin una miqueta d’autocrítica de tant en tant. Que si un terç dels accidents té com a protagonista l’excés de velocitat, segur que el mal estat d’algunes carreteres, la mala senyalització, la mala il·luminació nocturana, etc. també són els protagonistes de molts altres accidents, encara que d’això vostès no en mostrin les estadístiques. Segurament els catalans no conduïm massa bé, però es troba a faltar, encara que sigui una mica, l’autocrítica per part del Director del Servei Català del Trànsit i del Conseller o Consellera d’Interior de torn quan surten a lluir-se en els mitjans de comunicació. I perquè vegi que aquesta queixa no és una cosa genèrica, m’agradaria indicar-li un parell de punts on si no hi ha un o més accidents greus diàriament és perquè la fortuna i la perícia dels conductors hi fa més que la mediocritat d’aquells que dissenyen els traçats de les carreteres i d’aquells que gestionen tot allò relacionat amb el trànsit, entre els quals vostè s’hi compta: El primer és la incorporació a la carretera A-2 en sentit Barcelona a l’alçada d’Anglesola, i el segon és també una incorporació, però en aquest cas a la C-55 en sentit Abrera des de Can Grabat (Manresa). En ambdós casos, el carril d’acceleració és irrisori o inexistent, es produeix immediatament després d’un canvi de rasant i la il·luminació nocturna brilla per la seva absència, malgrat ser carreteres amb força volum de trànsit. Espero que des de la seva responsabilitat en la Seguretat Viària, pugui fer-hi alguna cosa quant abans millor. D’altra manera, no s’entendria que vostè es permetés donar lliçons als ciutadans sense haver fet els deures.
Sense cap altre particular, i mantenint l’il·lús anhel que aquesta carta serà tinguda en compte en la mesura del possible, rebi una salutació cordial.
Josep Galobart i Soler
Doncs això, que si contesta (la qual cosa dubto) us mantindré informats.
Per cert, no se si us heu fixat que últimament la paraula de moda per part del Director del Servei Català de Trànsit en les seves aparicions estel·lars a TV3 és “encalçament”. Això és que algun dels seus assessors deu haver mirat en un diccionari, perquè ell segur que no té temps. Tot sigui per la normalització lingüística.
Benvolgut senyor,
Vàreu ser denunciat per una infracció del Reglament general de circulació per velocitat excessiva. Aquesta denúncia ja és una sanció ferma perquè ha finalitzat el procediment sancionador.
Com deveu saber, la velocitat constitueix un factor de risc destacat, no només perquè provoca accidents de trànsit, sinó també per les lesions que se’n deriven.
Una tercera part dels accidents de trànsit amb morts i ferits greus tenen com a causa principal directa la velocitat inadequada o excessiva. L’impacte de la velocitat és doble: primer perquè és causa de l’accidentalitat i segon perquè hi ha una relació directa entre la velocitat i la gravetat de l’accident. Tant és així que si es reduís la mitjana de velocitat en només 5 Km/hora, cada any es podrien salvar 190 vides a Catalunya.
És per això que el Servei Català de Trànsit treballa dia a dia per fomentar l’actitud prudent del conductor i per aconseguir la seva implicació responsable i personal per una mobilitat segura.
És per aquest motiu que us fem arribar aquest llibret en què expliquem, de nou, el risc que suposa circular a una velocitat excessiva, no només des d’un punt de vista individual sinó també pels danys que una circulació temerària pot ocasionar a tercers.
Us animem a llegir-lo i a reflexionar sobre el risc que sovint els ciutadans assumeixen, un perill, d’altra banda, que podem evitar i que és el responsable de danys irreparables i de massa vides trencades.
La nostra obligació, la vostra obligació i la de tota la societat és no permetre que això continuï, i no defallirem fins a aconseguir aturar aquest drama social.
Comptem amb la vostra col·laboració per aconseguir-ho.
Moltes gràcies
Xavier Almirall García
Responsable de l’Oficina del Pla Català de Seguretat Viària.
Segurament algú no pensarà igual, però a mi aquesta carta em va semblar excessiva. Puc estar d’acord amb reduir l’accidentalitat a través d’una reducció de la velocitat del vehicles, però allò que m’irrita és que aquesta gent no admeti cap culpa o error. Quantes carreteres en estat deplorable existeixen a Catalunya? Quantes incorporacions a calçades per on els cotxes circulen a més de 100 Km/hora tenen un carril d’incorporació irrisori, per no parlar de la manca absoluta d’il·luminació nocturna? Quantes vies en obres semblen una cursa d’obstacles amb deformacions i forats al ferm més pròpies de Burkina Faso que no pas d’un país suposadament europeu? Tanmateix, la resposta del conseller o consellera d’Interior de torn sempre sembla indicar que la culpa és del conductor que corre massa.
Per tot això em vaig dirigir al senyor que m’havia enviat la carta de la manera següent:
Benvolgut Senyor Amirall i García,
Desconec si el càrrec que vostè ostenta és polític o és un càrrec de la funció pública, però si li he de dir la veritat, espero de tot cor que no hagi hagut de superar unes oposicions per haver d’acabar signant cartes tant lamentables com la que he rebut. Si el càrrec que ostenta en l’actualitat és polític, llavors la cosa ja no em sembla tant greu, perquè em temo que deu haver hagut de demostrar els mateixos exigus coneixements que el Director del Servei Català del Trànsit per cobrar el sou a final de mes.
Deixant aquestes consideracions de banda, em dirigeixo a vostè fonamentalment per dues raons. La primera, és per pregar-li que es llegeixi allò que vostè firma i valori si realment creu que aquest escrit ple de moralisme vomitiu pot sacsejar alguna consciència o pel contrari, hom s’ho pot prendre com una riota a la cara per part del Servei Català del Trànsit. Espero que la genial idea de la carta no hagi sortit de la seva ment. I és que francament, ser denunciat per un radar mòbil amagat darrere un pont d’una via ràpida de tres carrils (sempre aquesta costum dels Mossos d’Esquadra d’anar d’amagatotis!) per anar a 130 quilòmetres per hora i per postres, rebre una carta amb to moralitzador sobre la velocitat i esquitxat d’un dramatisme que la humanitat no coneixia des de Sòfocles, es pot qualificar, com a mínim de delirant. Ja se que amb el codi de circulació a la mà, vostès tenen tota la raó del món, però almenys estalviï als ciutadans el to alliçonador i aquest petit llibret tant car com inútil. Potser des del seu confortable despatx de Via Laietana encara no se’n ha assabentat, però la gent fa temps que ha deixat de viure permanentment en la minoria d’edat i no té la necessitat de tutela constant per part de les institucions!
I en segon lloc, en la mesura del possible des del lloc i responsabilitat que ocupa, li voldria demanar que intenti reconduir aquest afany recaptador del Servei Català de Trànsit que tota la societat catalana percep de manera unànime (que ja és difícil fer que la societat catalana percebi alguna cosa de manera unànime!) i treballi més per la Seguretat Viària. I de passada, tampoc estaria malament que vostès fessin una miqueta d’autocrítica de tant en tant. Que si un terç dels accidents té com a protagonista l’excés de velocitat, segur que el mal estat d’algunes carreteres, la mala senyalització, la mala il·luminació nocturana, etc. també són els protagonistes de molts altres accidents, encara que d’això vostès no en mostrin les estadístiques. Segurament els catalans no conduïm massa bé, però es troba a faltar, encara que sigui una mica, l’autocrítica per part del Director del Servei Català del Trànsit i del Conseller o Consellera d’Interior de torn quan surten a lluir-se en els mitjans de comunicació. I perquè vegi que aquesta queixa no és una cosa genèrica, m’agradaria indicar-li un parell de punts on si no hi ha un o més accidents greus diàriament és perquè la fortuna i la perícia dels conductors hi fa més que la mediocritat d’aquells que dissenyen els traçats de les carreteres i d’aquells que gestionen tot allò relacionat amb el trànsit, entre els quals vostè s’hi compta: El primer és la incorporació a la carretera A-2 en sentit Barcelona a l’alçada d’Anglesola, i el segon és també una incorporació, però en aquest cas a la C-55 en sentit Abrera des de Can Grabat (Manresa). En ambdós casos, el carril d’acceleració és irrisori o inexistent, es produeix immediatament després d’un canvi de rasant i la il·luminació nocturna brilla per la seva absència, malgrat ser carreteres amb força volum de trànsit. Espero que des de la seva responsabilitat en la Seguretat Viària, pugui fer-hi alguna cosa quant abans millor. D’altra manera, no s’entendria que vostè es permetés donar lliçons als ciutadans sense haver fet els deures.
Sense cap altre particular, i mantenint l’il·lús anhel que aquesta carta serà tinguda en compte en la mesura del possible, rebi una salutació cordial.
Josep Galobart i Soler
Doncs això, que si contesta (la qual cosa dubto) us mantindré informats.
Per cert, no se si us heu fixat que últimament la paraula de moda per part del Director del Servei Català de Trànsit en les seves aparicions estel·lars a TV3 és “encalçament”. Això és que algun dels seus assessors deu haver mirat en un diccionari, perquè ell segur que no té temps. Tot sigui per la normalització lingüística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada