Palestina 100 - Israel 3

Trista mostra de democràcia per part d’un país suposadament democràtic. I ja és l’enèsima. Hamas llença coets contra el teu territori. De fet, en llança uns quants i aconsegueix matar un pobre ciutadà innocent del teu país. Com és natural, tu vols defensar-te i evitar noves morts de la teva població. Has construït un mur de sis metres d’alçada i cada dia sotmets als palestins a nombrosos controls de seguretat, força humiliants i que comporten una pèrdua de temps important, per evitar els atacs suïcides. I tanmateix, el problema no es soluciona. No trobes millor manera d'acabar amb el conflicte que enviar l’exèrcit i helicòpters armats amb míssils per destruir la casa i els locals on creus que s’amaguen els terroristes. No és el primer cop que ho fas. Intentar detenir-los, fer-los un judici just i condemnar-los no sembla una opció, encara que seria el més democràtic. Si no ho has fet abans amb països sobirans com el Líban, encara ho faràs menys amb entitats autònomes com Palestina. És més senzill destruir el lloc on els teus serveis secrets t’han dit que s’allotgen, encara que així matis el terrorista, però també la seva família o senzillament a quatre nens que jugaven a futbol en el descampat del costat. Perquè per desgràcia, les bombes encara no són prou intel·ligents. I és clar, per si no n’hi hagués prou, de passada també talles l’electricitat i el subministrament d’aliments i combustible a tota la població palestina, que tothom sap que són tots, sense excepció, terroristes, malgrat viure en una terra sense futur. I si es moren en hospitals sense electricitat i sense medecines o passen gana, potser canvien l'odi que senten cap a tu i es tornen bons de cop i volta i et respecten per sempre més. Fins i tot la ONU, lloc controlat pels teus amics nord-americans i europeus, diu que estàs anant massa lluny. Però tu sempre pots jugar la teva carta preferida: acusar a tothom d’antisemita, perquè fa seixanta anys que Hitler va matar uns quants milions de jueus i evidentment, això et legitima per sempre més per anar acusant d’antisemitisme allò que no t’agrada mentre al jardí de casa teva et dediques a actuar de manera similar, però molt més sofisticada, a com ho feia el dictador alemany. I així des de fa massa anys i sense solució de continuïtat. Però el teu és un país democràtic.