Criteria Caixa Corp

Per tothom és conegut que qui mana a Catalunya no és ni el govern central ni la Generalitat, és La Caixa. De fet, la cosa va més enllà i sovint és el poder polític qui no fa res que pugui perjudicar aquest monstre econòmic. Tanmateix, aquesta entitat fundada el dia 5 d’abril de l’any 1904 a Barcelona per Francesc Moragas sota el nom de “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares” i que tenia com a objectius “crear una institución privada que, en aquellos tiempos de tanta inestabilidad social, ofreciese, a trabajadores y empresarios, un mecanismo que les asegurase ante la vejez o la invalidez.” i “evitar la exclusión financiera y fomentar el desarrollo socioeconómico de su territorio”, s’ha desviat clarament d’aquests objectius fundacionals al llarg dels seus 103 anys de vida. De fet, s’ha convertit en la caixa d’estalvis més gran d’Europa i en el tercer grup financer d’Espanya. Això en sí mateix no seria cap problema, si no fos perquè les caixes gaudeixen d’uns avantatges i uns privilegis econòmics a causa de la seva suposada vocació de servei social que no tenen altres entitats financeres com els bancs. Però com hom pot veure any rere any, La Caixa sembla decididament allunyada de la faceta d’ajuda social (sense renunciar a les facilitats que d’això se’n desprenen) i es comporta com un banc més. Aquest ens té participacions a empreses tan importants i alhora tan variades com Repsol-YPF, Gas Natural, Telefònica, Abertis, Aigües de Barcelona, i un llarg etcètera. Queda clar que no són empreses que necessitin precisament una ajuda per sobreviure i que els seus directius, sovint nomenats pel director de La Caixa, no són quatre pobres pelacanyes. També crida molt l’atenció, que moltes d’aquestes empreses es trobin “de facto” en una situació de monopoli. Tot i això, el cúmul de la desvergonya, amb la necessària connivència de les institucions públiques, ha permès que una caixa pugui sortir a borsa i les seves participacions industrials puguin cotitzar. Es calcula que el valor d’aquests grup presidit per Ricard Fornesa i que aglutina totes les empreses que tenen participacions industrials de la Caixa, agrupades sota el nom de Criteria Caixa Corp, ronda els 17.500 milions d’Euros. No només això, sinó que aquesta sortida a borsa és la més important de tots els temps a Espanya. Això vol dir que una gran part dels ingressos anuals que La Caixa obtingui, seran repartits entre els afortunats i segurament no precisament desafavorits accionistes i no pas destinats a obra social. Tanmateix, La Caixa continuarà gaudint de les facilitats que implica ser una caixa i ens continuarà regalant la vista i la oïda amb anuncis de Parlem?. Però molt em temo que això tampoc no farà sortir la gent al carrer en senyal de protesta per tan magna desvergonya. Ni molt menys retirar tots els estalvis d’una entitat que descaradament s’ha convertit en un monstre de fer calers per als seus accionistes mentre gaudeix d’uns privilegis derivats del seu suposat vessant d’ajuda social per a TOTA la societat.